lunes, 27 de marzo de 2017

Llum 

Tu,
que m'il·lumines,
que em fa bé
però també em fa mal.
Que em fa por,
però m'agrada.

Aquesta soledat,
m'ha matat.
Es bó estar sol?
Es trist
i dolorós,
al reconèixer
que morirem sols.

Tu,
ets el meu pilar
de la meva vida.
La meva ánima
vol pau,
tranquilitat,
i a la vegada
ho anel·la,


viernes, 17 de marzo de 2017

Museu de la xocolata

Fa uns dies vaig estar al museu de la xocolata, em va agradar bastant. La veritat es que ja feia temps que no hi anava i hi habien figures de xocolata diferents de les que ja havia vist i de tota mena i de una mida gran, com si es tractés de un falla.

A l'entrar ens van donar una xocolatina però servía com a entrada ja que tenia a la paperina un codi bidi per poder detectar i demostrar que es podía passar per una màquina similar com a les que tenim en el metro. Desprès ens la podriem menjar si volguèssim o bé guardar-la.
Una vegada dins de la sala  es pot veure una descripció dels processos de com es fa i s'elabora la xocolata. A part de que també podies veure les figures que s'exposa inclús la maquinaria d'elaboració.

També es podia veure reproducción en video de com es forma el procès de la xocolata. La visita té una durada de uns 45 minuts aproximadament.

Per sort a allà ens podiem fer fotos i deixaven fer-ne, així que vem aprofitar la ocasió per fer-ne ús del mobil.

A mi em va agradar bastant sobre tot perque em vaig fer una foto al mono mes simpátic de badalona. era la reprodució de l'Anis del mono o bé una foto a on surt bambi.

Aqui us deixo alguna foto que vaig fer i espero que us hagi agradat.      


lunes, 13 de marzo de 2017

He de donar les gràcies a un curs que estic fent de auxiliar de museu ja que gràcies a ells estic descobrint com aplicar els meus coneixements de periodisme cultural sobre altres maneres de veure la vida.
També volia donar les gràcies a tots per haber tingut molta paciència amb mi ja que m'he près les coses de una maera diferent fins que no m'he adonat ni comte de que no estaba a gust amb mi mateixa.
Moltes gràcies a tots per millorar-me com a persona.

També estic fent aquest curs gràcies a una asessora personal, Adela Fernández, de una fundació (Fundació catalana síndrome de down) en la que pertanyo.
Si no fós per ella no estraia treballant al Parlament de Catalunya.
En el seu dia em vaig desmotivar perque no estaba a gust per un tema d'allà pero ja tot ha passat i per aixó había anat a aquest curs per poder-me motivar i poder fer algun dia oposicions pero al final no em cal. Així que vull donar les gràcies a la gent de la feina perque encara que m'haguèssin vist malament. Es la meva feina i m'agradaria estar allà sempre encara que em costi de creure que puc fer bé la feina.

Moltes gràcies a tots.